Faru del Cabu Peñes
El Faru del Cabu Peñes asitiar nel puntu más septentrional d’Asturies y constitúi xuna de les señales marítimes más importantes de la mariña cantábrica . El conxuntu ta formáu por una torre y un edificiu amiesto construyíu en piedra , entamáu alredor d’un patiu interior y concebío originalmente p’allugar les viviendes y dependencies necesaries pal funcionamientu del faru .
La torre presenta planta octogonal y álzase sobro l’edificiu principal, convirtiéndose n’unu de los elementos más reconocibles del paisaxe costero asturianu . Anguaño , parte de les instalaciones alluguen un muséu dedicáu al mediu marín y a la hestoria del saléu na zona .
Elementos destacaos
- Faru asitiáu nel Cabu Peñes.
- Torre de planta octogonal.
- Edificiu construyíu en piedra.
- Patiu interior central.
- Antigua residencia de los fareros.
- Muséu y centru d’interpretación del mediu marín.
- Unu de los principales referentes paisaxísticos de la mariña asturiana.
Intereses
- El primer faru del Cabu Peñes empezó a funcionar en 1852, siendo unu de los primeres de la mariña asturiana.
- L’edificiu actual foi construyíu tres la destrucción del faru anterior mientres la Guerra Civil y entró en serviciu en 1948.
- La torre algama aprosimao 19 metros d’altor y la so lluz tien un algame cercanu a 41 milles náutiques.
- Mientres décades foi xuna referencia fundamental pal saléu nel Cantábricu por cuenta de la peligrosidá de la mariña y la frecuente presencia de borrines.
- Dende 1995 xuna parte de les sos instalaciones funciona como muséu dedicáu al mediu marín y a l’actividá de los faros.
